La nova (bé ja no tant a hores d’ara) Llei de procediment administratiu 39/2015 del 2 d’octubre, adverteix en el seu preàmbul (del que per cert recomano la seva lectura per prendre-li la temperatura al panorama actual) que ha arribat l’hora de deixar d’inventar-se tràmits en els procediments, i de cenyir-se als quals aquesta llei preveu.
Per descomptat, les motivacions que suggereix que podrien justificar la inclusió en un procediment de tràmits addicionals o diferents als contemplats en la 39, disten molt de coincidir amb les quals habitualment impel·leixen a aquesta, cridem-li, “creativitat administrativa”.
Sigui com sigui, per no córrer el risc de ser “creatiu” sense voler-ho, no hi ha res com ser molt “coneixedor”, així que aquí us ofereixo un diagrama complet del que seria la “recepta” amb tots els ingredients disponibles per cuinar un expedient, utilitzant la tramitació (tant ordinària com simplificada) genèrica més bàsica. Vaja, com la coneguda fórmula del pastís de iogurt, tants gotets d’això, tants gotets de l’altre, i pastís al forn amb resultat segur!
I parlant de pastisseria. Què passa quan no respectem la recepta del nostre esperat pastís?… doncs que acabem traient del forn alguna cosa que no podrem menjar-nos, i que acabarà a les escombraries. Llàstima que en procediment administratiu aquest final signifiqui en realitat, acabarà amb recursos administratius o contenciosos, danys al ciutadà, i (algun dia) amb exigències de responsabilitat al maldestre o descurat cuiner.
Què hauria de contenir un Manual del Bon Tramitador? Doncs igual que un llibre de receptes, a més dels ingredients (vegeu el diagrama que us reproduïm) com a mínim, les tres accions bàsiques de qualsevol acte de tramitació electrònica, a saber:
1. Escollir el tràmit de la recepta bàsica, que necessiti el nostre pastís en particular
2. Assenyalar a quin pintxe li assigna el cuiner principal (tramitador responsable) la responsabilitat d’executar aquesta part de la recepta del pastís (tràmit)
3. Indicar quant temps de cocció (termini d’execució) requereix aquest tràmit
4. I no oblidar d’aportar-li al pintxe una mica de pistes… perquè vagi directe al gra
Es troba a faltar en qualsevol recepta, l’explicació de què fer mentre els ingredients s’estan refredant, o coent, o reposant… Recordo aquest vídeo que circula per internet, de la mestressa de casa que mentre va seguint la recepta, va bevent un glopet de licor… passet a passet… no cal dir com acaba tot no? Doncs en tramitació administrativa hi ha punts, moments, en els quals el tramitador pot també perdre el control si no té on agafar-se. Per a això us suggerim l’ “ESTAT DE GESTIÓ”, un punt del flux, en el qual, sense ser un tràmit (és evident), el tramitador pot descansar tot esperant rebre una documentació que ha demanat, o que es completi una acció com pot ser per exemple un període d’exposició pública, una acció comptable o de tresoreria, o on transcorre el temps d’elaboració de documentació que haurà de ser examinada en l’expedient.
Els trobareu en la meva proposta. En blau, el color que representa la confiança, per recordar-vos que heu d’utilitzar aquests punts per estar tranquils de no perdre el fil de la tramitació quan aquesta queda en mans d’agents de fora de la vostra organització.
En un intent de donar-vos més informació, com si d’una “chuleta” es tractés, s’indiquen els articles de la Llei al fet que es refereix aquest tràmit, per si necessiteu concretar una mica més el seu ús.
I acabo. No oblideu obrir expedient per cada procediment en el qual intervenim (que no solem fer-ho…) i de finalitzar l’expedient quan hàgiu arribat a la resolució definitiva (la que causa fi en via administrativa) perquè no se us quedi pendent i donant la llauna. El que està acabat, acabat està.
Feliç pastís, pastissers!
